Programa
Participants
José Luis Sampedro (Lliteratura) / Aparició estel·lar dels Pinker Tones – Set Acústic / Kate Madison & Actors At Work Productions ( Cine – U.K.) / Reactable (live) / At versaris: No Apte (live) / Akram Khan (Dansa – U.K.) / Txaber Allué (gastroblog) / Belén Gopegui (Lliteratura) / Koulomek (live) / leerestademoda.com (Book) / Free Beer (Open source Beer) / Tweetpeli (Tweets, càmara i acció) / Rojadirecta (Esport) / D’ Evolution Summit / Internet No Será Otra TV / Public domain day: The Public Domain Manifesto / Miguel Brieva (còmic) / Ploomba (Fil musical lliure) / Te Pica la Barba: Jossie Malis – Irene Iborra (Animació) / Lava: Free Magenta (NL) / EDRI (Under Surveillance – EU) / Triolocría (Live) / La Máquina que guía los Rayos del Sol (Animacions) / Martín Fernández (MotionGraphics) / Kevin Nicoll (il·lustració)
Exponsors
Wiki How / GISS (Global Independent Streaming Support) / Miró Tv (tv online – Democracy Now) (USA) / Telekommunisten (Berlín) / Traficantes de Sueños
Música de la Gala
Han fet possible els oXcars:
*Organitzat per EXGAE**Coordinació artística i posada en escena: Conservas **Coordinació de continguts: Simona Levi, Maddish Falzoni**Coordinació tècnica: Xavier Gibert, Simona Levi, Maddish Falzoni, Marc Koulomek, Miguel Gozalbo, Cube **Webmaster: Águeda Bañón**Community manager: Lilia Villafuerte, Carles Biano**Actors: Judit Saula, Agnes Mateu, Juanjo Ruano, JR Pinto, Equipo Exgae **Música: Miguel Gozalbo/La Màquina de Turing **Disseny gràfic: Angel Uzkiano y La Máquina que guía los Rayos del Sol **Vídeo: Lectrovision , Valentina Mottura**Motion Graphics: Martín Fernández **Traduccions: Nu Rodríguez, Eva Reyes, Agnès Esquirol**Fotos: Libor Svoboda **Catering: BIBI**Gràcies a: David Maetzu, Helena Custa, Angela Precht, Marcelo Esposito, P.V., Anna Obradors, Carles Biano, Oriol Caba, Daniel Granados, Silvia Zayas Serra, Rubén Ramos, Eduard Llorens, Sergio Moreno, Lluis Gómez, Jonatan*
Programa detallat de participants
José Luis Sampedro
Escriptor i economista, membre de la Reial Acadèmia Espanyola. Catedràtic d’Estructura Econòmica des de 1955, va ser senador per designació real en les primeres corts democràtiques. El 1955 es converteix en catedràtic d’Estructura Econòmica per la Universitat Complutense de Madrid, ja que ocuparà fins a 1969.
En paral·lel a la seva activitat professional com economista, publica diverses novel·les i després de la seva jubilació contínua dedicat a escriure, aconseguint grans èxits amb obres com “Octubre, octubre”, el “somriure” referit “etrusc”, o la “La vella sirena”.
Brillantment lúcid, ja gairebé centenari, exerceix el seu humanisme crític sobre la decadència moral i social d’Occident, del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme salvatge.
L’abril de 2009 va ser investit com a Doctor Honoris Causa de la Universidad de Sevilla.
Font: wikipedia
José Luis Sampedro va firmar en contra del préstec de pagament en biblioteques en diferents ocasions i es va unir a la campanya.
Un extracte del seu article :
En la vida corrent el que paga una suma és perquè:
a) obté alguna cosa a canvi
b) és objecte d’una sanció.
I jo em pregunto: què obté una biblioteca pública, una vegada pagada l’adquisició del llibre per deixar-lo? O és que ha de ser multada per complir amb la seva missió, que és precisament aquesta, la de deixar llibres i fomentar la lectura?
D’altra banda, què se’ls desgasta als autors en l’operació? Potser van deixar de cobrar pel llibre venut? Se’ls llegirà menys per ser lectures prestades? En vendran menys o els servirà de publicitat el préstec com quan una fàbrica regala mostres dels seus productes?
Però, sobretot: Es vol fomentar la lectura? Europa prefereix autors més rics però menys llegits? No entenc aquesta Europa mercantil.
Personalment prefereixo que em llegeixin i sóc jo qui s’assegui deutor amb la tasca bibliotecària en la difusió de la meva obra. Ho sàpiguen els qui, sense preguntar-me, pretenen defensar els meus interessos d’autor carregant-se a les biblioteques. He firmat en contra d’aquesta mesura en diferents ocasions i em un novament a la campanya.
NO AL PRÉSTEC DE PAGAMENT EN BIBLIOTEQUES!
José Luis Sampedro
Aparició estel·lar de THE PINKER TONES ( Set Acústico )
El juny de 2001, el Professor Manso i en Mister Furia es troben tres vegades seguides pel carrer Pamplona del Poblenou de Barcelona. Des de la Facultat que no es veuen i se n’adonen que viuen a cent metres un de l’altre. Al quart dia, en Mister Furia rep una trucada. Li ofereixen composar la sintonia d’una sèrie de televisió, Érase una vez en Europa. Truca a el Professor Manso i li proposa produir-la en el seu estudi casolà. Així s’uneixen per primera vegada el Mac de Professor Manso amb els sintetitzadors analògics de Mister Furia, i per tant queden fundats The Pinker Tones.
La sintonia és un èxit. Durant el rodatge, The Pinker Tones coincideixen amb en Christopher Lee, que ha estat escollit per presentar la sèrie. La trobada té lloc al Restaurant Amaya de la Rambla, entre calamars i gambes a la planxa. Davant la sorpresa general, Mr. Lee dispensa un gran elogi cap a la sintonia, aprofitant l’oportunitat per insistir en què la seva veritable vocació artística és el bel canto. Queda confirmat que té una magnífica veu de baríton, a banda de bon gust per la música.
Des del primer dia, The Pinker Tones se n’adonen del potencial que desprèn el projecte recent fundat i l’energia que es destil·la durant les sessions de gravació. Es posen a composar i enregistrar com a bojos en el que serà la seva nova llar: Pinkerland 2.0. A un colomer de l’Eixample, TPT comencen a gestar un primer àlbum que va sortir el 2003, després dels maxi singles Mais Pourquoi? i One of them. El disc es titula PINK CONNECTION i immediatament és escollit com a Nou Talent FNAC. Aviat apareix a l’horitzó la possibilitat d’obrir-se a nous mercats, més enllà de les nostres fronteres. Però el segell discogràfic no comparteix els plans d’expansió exposats per The Pinker Tones i aquests decideixen anar-se’n a un segell anglès: Outstanding Records. Per aquesta raó el disc comença a distribuir-se en més de cent països sota un nou títol: THE BCN CONNECTION. Gràcies als videoclips de Mais Pourquoi? i Viva la Juvenud, The Pinker Tones comencen a aparèixer regularment a MTV i múltiples cadenes de tot el món. El primer dels clips està durant 19 setmanes al top 20 dels DFC charts de MTV Espanya.
Kate Madison – Born of Hope , Actors at Work Productions
Born of Hope La directora i productora Kate Madison ha reunit un elenc d’actors professionals i un fantàstic grup de talents de la producció per capturar l’essència visual de l’univers Tolkien que Peter Jackson va establir en la seva trilogia. Creada amb una mínima part del pressupost de Jackson, potser la mateixa quantitat que es va gastar en els cereals de l’esmorzar, “Born of Hope” no solament destaca en el visual, sinó que el guió original presenta una nova dimensió per a “El Señor de los Anillos”.
Tots els que van treballar al film ho van fer sense ànim lucre, i el pressupost va poder recaptar-se gràcies a les donacions privades a través del lloc web del film. Internet ha estat una gran finestra per a la producció del film sent possible que gent creativa d’USA, el Canadà, Austràlia, Alemanya i Nova Zelanda entre d’altres hagin estat capaços de contribuir al guió, el vestuari, l’attrezzo i la música.
A Born of Hope se la pot considerar també un gran èxit d’audiència, ja que, només a través de YouTube i al mes i mig de la seva estrena, en portava més de 160.000 visionats. El 7 de febrer de 2010, a poc més de dos mesos de la seva estrena, en portava més de 230.000 visionats per aquest canal i més de 260.000 per DailyMotion, totalitzant el mig milió de visionats. Com a element de comparació es pot esmentar que l’any de la seva estrena només tres pel·lícules espanyoles van superar aquesta xifra d’espectadors.
Font : Wikipedia
Kate Madison
Com a actriu i directora de cinema, Kate és coneguda principalment per dirigir, produir i actuar a la seva pel·lícula “Born of hope ‘ pel·lícula situada cronològicament en el passat de “El Señor de los Anillos”, llançada en internet el desembre 2009.
Va començar a actuar a l’edat de quatre anys, però va prendre un temps de pausa per graduar-se en Zoologia; encara que ràpidament es va adonar que la ciència i l’acadèmia no eren per a ella.
En 2003 Kate crec Actors at Work Productions com una bandera per a diversos projectes creatius vinculats sobretot al teatre i a la pantalla. Els primers encàrrecs consistien principalment en enregistrament d’espectacles de teatre i creació de DVD de les produccions, incloent els “extres” darrere de les escenes.
Alhora Kate va continuar creixent com a actriu, passant del teatre (sobretot musical) al món del cinema.
En 2005 Kate va dirigir seu primer curt de ficció “Into the Darkness” .
Ha treballat a diverses pel·lícules, experimentant diferents rols rere la càmera, coneixement que facilita el seu treballcom a actriu.
Reactable
La Reactable és un instrument musical electrònic colaborativo dotat d’una interfície tangible basada en una taula, i inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta. Va ser desenvolupat pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, per un equip d’investigació integrat per Sergi Jordà, Marcs Alonso, Günter Geiger i Martin Kaltenbrunner. Múltiples usuaris simultanis comparteixen el control total de l’instrument movent i rotant objectes físics sobre la superfície d’una taula circular lluminosa. Manipulant els esmentats objectes, els quals representen els components clàssics d’un sintetitzador modular, els usuaris poden crear tipologies sonores complexes i dinàmiques, mitjançant generadors, filtres i moduladors, en una classe de sintetitzador modular tangible.
L’equip va llançar diversos vídeos de demostració en YouTube a finals de 2006, aconseguint quatre milions de visionados. La cantautora islandesa Björk, després de veure els vídeos de demostració, va incorporar amb èxit la Reactable a la seva gira mundial. Paral·lelament, durant els últims dos anys, l’equip de Reactable ha donat més de 150 presentacions i concerts a més de 30 països. Arran d’una aclaparadora resposta dins de la blogosfera, Reactable va aparèixer en diversos programes de televisió i revistes, convertint-se en un dels més populars i aclamats instruments musicals de principis del segle XXI. Declarat l’instrument calent de l’Any per la revista Rolling Stone (2007), Reactable ha rebut diversos premis internacionals de prestigi com el Prix Ars Electronica Golden Nica per a “Digital Musics (2008), dos de D & AD Groc Lápiz Awards (2008), el MIDEM més calent de Música Biz Start-Up Award (2008) o el premi Ciutat de Barcelona (2007). Fonts: Wikipedia, Reactable
At Versaris
At Versaris escenifica la vida al barri, aquell barri on és gairebé tan important preocupar-se pels teus companys, pel què passa i deixa de passar, com per arribar a final de mes. Tot acompanyat del gran ventall que abraça el Hip Hop.
La banda formada per Rodrigo (Pirat´s Sound Sistema), Pau (La Pupil•la i Batzak) i Bel (als plats) ens presenten un repertori on la contundència és tan lírica com sonora. La crítica ja s’ha pronunciat, At Versaris ha estat considerat el millor grup revelació del 2.007 segons els redactors i col•laboradors de la revista Enderrock.
El 2008 van publicar un EP solidari amb la causa de TMB sota el nom de “La vida son 2 dies”. A treball per any, la jove formació encara té temps de compartir escenari amb noms com Keny Arkana, passejar-se per l´hipnòtik Festival, posar del revés Marsella o combinar sense perdre l´actitud escenaris com el Teatre Grec de Barcelona o els centre cívics socials okupats italians.
Akram Khan
Fundada en agost de 2000 pel coreògraf Akram Khan i el productor Farooq Chaudhry, Akram Khan Company s’ha revelat com una de les companyies de dansa més innovadores i reconegut en l’escena internacional actual sobretot gràcies a la peculiar fusió del Kathak clàssic de l’Índia amb la dansa contemporània
Txaber Allué – el cocinero fiel
Txaber Allué, consultor de tecnologia de professió, s’ha convertit en el millor i més popular videobloguero gastronòmic: amb més de 200 vídeos de receptes penjats a la seva pàgina ha superat els sis milions de visites a raó de 16.000 diaris visionados.
La clau del seu èxit? Receptes senzilles i interacció amb el públic que, gràcies a xarxes socials com Twitter, Facebook, i el propi blog, pot compartir experiències, modificar i millorar les receptes. La Truita 2.0 és una verdadera fita.
Belén Gopegui
Escribo con dedos analógicos palabras digitales (Intervenció a la 3ª edició dels oXcars)
Va iniciar la seva carrera professional col·laborant a les seccions literàries de diversos mitjans de premsa.
Novel·lista i guionista espanyola guardonada per seu opera cosina La escala dels mapes el 1993. La seva tercera obra, La conquesta de l’aire, va ser adaptada al cinema per Gerardo Herrero. Aquesta novel·lista ha estat descrita com la millor de la seva generació per Francisco Umbral.
Va participar en les II Jornades contra el Préstec de Pagament en Biblioteques. Un extracte de la seva intervenció:
“El llibre que llegeix el lector o la lectora a la biblioteca a ningú no falta, l’acte de deixar un llibre és, com deia, un acte de justícia i no el fruit d’una transacció econòmica sempre desigual en el context d’un mercat capitalista…
…Quienes aspirem a una manera de vida on els drets d’autor i l’anomenada propietat intel·lectual no tinguin sentit, demanem que aquest espai de referència que són les biblioteques públiques, no sigui fet caure. ”
KOULOMEK – KOULOMEK AMB XOCOLATA
“Koulomek amb Xocolata” és un espectacle de Koulomek acompanyat d’altres músics per a dur a terme un concert a mig camí entre l’electrònica i el funky.
En aquesta ocasió l’acompanya Martí Ruiz a la guitarra, Nestor Munt a la trompeta i Sergi Casero amb l’electrònica.
Koulomek té editades nombroses referències tant en el segell Hamsterloco com en altres discogràfiques com Discontinu Records, Flumo o Costellam. Koulomek, es l’àlies de Marc Pitarch, que toca a més en el grup Híbrida i es membre molt actiu de la Comunitat Audiovisual Telenoika. La seva formació com a músic és clàssica (piano) i la seva producció és un pati per jugar amb sons i ritmes que poden ser ambient, experimental, techno, breakbeat o funky. De la escuderia Hamsterloco, sens dubte Koulomek és el que, sense abandonar el punt Lo-fi, fa musica més saltarina y propera a la pista de ball. Present en la darrera edició del Sónar Kids junt amb Guillamino, Cauto i Drome, varen realitzar un exitós taller per nens, grabant-los y fent música electrònica amb ells a temps real.
leerestademoda.com (Book)
Portal de literatura que acull novetats del món editorial. La intenció és difondre la lectura i els llibres. incentivant l’hàbit de llegir.
Són els creadors de l’experiència BOOK “una forma enginyosa i irònica de vendre el suport tradicional llibre com un «nou dispositiu de coneixement bioóptico organitzat” al qual comercialment anomenen «BOOK».
FREE BEER
El projecte, concebut originalment pel col·lectiu Superflex amb seu a Copenhaguen i estudiants de la Universitat de Copenhaguen, aplica els mètodes moderns de programari lliure/codi obert a un producte tradicional al món real – és a dir, la beguda alcohòlica apreciada a nivell mundial i comunament coneguda com a cervesa .
La seva recepta de codi obert està disponible perquè qualsevol pugui fer el seu propria cervesa modificant i millorant la recepta original.
Actualment hi ha diverses versions de free beer els ingredients del qual i processos de fermentació estan disponibles en la web, igual com els elements gràfics de les etiquetes. Això és el resultat de la col·laboració i les aportacions dels usuaris que han anat experimentant i desenvolupant la seva pròpia recepta en diferents països.
TWEETPELI
La #tweetpeli és la primera pel·lícula col·laborativa, feta només a través de Twitter i exclusivament amb usuaris de Twitter i amb una finalitat social. La intenció és fer un llargmetratge a cost zero, només amb les aportacions d’hores, material, contactes i feina dels twitterus, i tot el que s’aconseguexi es destinarà a una ONG que els propis usuaris decidirem a través de votació. El film s’estrenarà primer a Twitter i després a festivals, sales de cinema i TV.
La #tweetpeli neix a un programa de ràdio que es diu #vistinovist. Després de dedicar dos programes a Twitter i veient que els twitterus catalans hi participarien amb ganes, el presentador del programa, @valentisanjuan, planteja l’opció de fer una pel·lícula. De seguida @cine_cat se suma a la proposta i @riedweg i @polispol també s’hi afegeixen. @ganyet i un miler d’usuaris de Twitter més, gairebé tots de Catalunya, comencen a participar-hi en només quatre setmanes.
La #tweetpeli tindrà una de les bandes sonores més eclèctiques de la història. Grups de música d’èxit internacional, com @ThePinkerTones, ja han confirmat la seva presència i d’altres, com @loveoflesbian i els reis del folk, @amicsdelesarts, també hi tindran cabuda. Amb la direcció de Nacho Vigalondo, Abel Folk, José Corbacho, Roger Gual, Àngel Llàcer, Joan Riedweg, Juan Cruz i Valentí Sanjuan; i la producció de Zentropa, entre d’altres.
Totes les decisions que s’han anat prenent fins ara s’han proposat en el següent bloc, i un miler d’usuaris han anat votant, debatent i modificant la proposta inicial.
ROJADIRECTA
Aquest portal ofereix retransmissions de futbol i altres esports que els usuaris poden veure a través d’aplicacions Streaming o P2P.
Malgrat no allotjar cap contingut i tan sols oferir enllaços als mateixos Rojadirecta va rebre repetides amenaces i accions legals, en concret des de:
Audiovisualsport: societat controlada principalment per Sogecable, filial del Grup PRESSA. Va dur a terme una acció legal de naturalesa penal contra el propietari de Rojadirecta.com per un presumpte delicte contra la propietat intel·lectual.
Rojadirecta només publica text i enllaços externs a canals (o simples “streams”) que no gestiona Rojadirecta, que no té cap poder sobre ells, i que independentment de que Rojadirecta els publiqués o no aquests continuarien sent accessibles per altres mitjans, fins i tot en portals de recerca per tots coneguts, com Google o Yahoo, que no ha estat denunciat.
Rojadirecta decideix fer pública l’acció legal presa en seu contra per Audiovisual Sport així com la seva intenció de continuar oferint la programació dels partits de La Liga espanyola i la Copa del Rei, ignorant en aquest sentit la mesura legal presa per la societat propietat de Sogecable i que és valorada des del portal web com una tàctica intimidatòria i desesperada per defensar interessos comercials d’un model de negoci que creï estar relativament desfasat. Rojadirecta considera a més molt preocupant que s’hagi permès la presència de directius d’Audiovisual Sport en l’interior de la comissaria on estava prenent declaració al titular de la web.
Un any després rojadirecta rep dos correus amb amenaces legals des de dos gran companyies de comunicació:
Canal13 -ARTEAR (Art Radiotelevisivo Argentino, S.A.) és una empresa pertanyent al major grup multimèdia argentí, el Grup Clarí, el qual controla el principal mig imprès generalista i el major mig imprès d’actualitat esportiva d’Argentina, així com un dels principals canals de televisió en obert, plataformes de televisió de pagament, canals de televisió de pagament, radis, llocs web…
Televisa S.A. de C.V. (Televisa) és una empresa multimèdia, actualment la companyia de comunicació en espanyol més gran del món.
Malgrat ser Rojadirecta una web els continguts de la qual són majoritàriament en espanyol i Televisa una empresa mexicana, el seu correu d’amenaces va ser redactat i va enviat en anglès en data 4 de desembre. En ell s’exigia una resposta abans del 28 de setembre del mateix any.
Font: rojadirecta.com
PUBLIC DOMAIN DAY
El primer dia de cada any, Public Domain Day celebra el moment en què els drets d’autor expiren. Les pel·lícules, fotos, llibres i les simfonies els drets d’autor del qual han caducat es converteixen en “lliure com l’aire per a l’ús comú. ” La cessació dels drets d’autor sobre aquestes obres fa que passin al domini públic, finalitzant així els efectes del copyright. El Copyright dóna als creadors – autors, músics, cineastes, fotògrafs… – drets exclusius sobre les seves obres durant un temps limitat. Anima els creadors a crear i als editors a distribuir, que és una cosa molt bona. Però quan el copyright expira, l’obra passa al domini públic, per unir-se a les obres de Shakespeare, la música de Mozart, els llibres de Dickens: el material de la nostra cultura col·lectiva. Això també és una mica bo! És la segona part del copyright: el període limitat de drets exclusius s’acaba i l’obra entra al terreny de la cultura lliure. Els preus cauen, es publiquen noves edicions, les cançons poden ser cantades, les simfonies representades, les pel·lícules exhibides. Fins i tot millor, la gent pot legalment construir sobre el que va venir abans.
Font: : Duke Law
Miguel Brieva
És un ésser bípede i en ocasions racional que va néixer a Sevilla el 1974 i que, a més d’ingerir aliments i aspirar oxigen amb relativa freqüència, crea o col·labora així mateix en algunes publicacions com Diners, Benvingut al món, El Jueves, La Vanguardia, Diari Diagonal, El País, Rolling Stone, Cinemanía, Ajoblanco, Qué Leer, Mondo Bruto, NSLM, Recte, Tos, Freek, Nervi i la Gasetilla Parroquial de Nostre Señor San Esteban Protomártir.
PLOOMBA
Ploomba és un senzill dispositiu electrònic que connectat a Internet i al sistema d’amplificació d’audio dels seus establiments permet reproduir fil musical lliure, proporcionant un ambient de qualitat, amb costos molt reduïts.
Els temes distribuïts per Ploomba procedeixen de la recopilació minuciosa de temes existents a la xarxa i emparats sota llicències lliures que permeten el seu ús comercial
Els creadors no mantenen relacions contractuals amb societats de gestió de drets d’autor pel que aquestes entitats no estan legitimades a aplicar i recaptar les tarifes corresponents als establiments que facin comunicació pública de les esmentades obres.
TE PICA LA BARBA
Festival de Cultura Lliure i Copyleft que es realitza a Motril i Granada i que inclou diverses disciplines: exposicions, concerts, xerrades, llibres, cine…En 2010 celebrarà la seva cinquena edició.
Te pica la barba ens suggereix:
Sopa – Jossie Malis. Irene Iborra.
Curtmetratge d’animació realitzat per Jossie Malis i Irene Iborra i produït per Zumbakamera, productora també de la sèrie Bendito Machine que, sol el 2007, va guanyar 22 premis lliurats pel públic i jurats de diversos països.
Jossie Malis estudia Publicitat i Disseny a Xile, realització cinematogràfica en NYFA, New York i un màster d’animació a Stop Motion a l’escola 9zeros de Barcelona, Actualmente es dedica al desenvolupament de projectes audioviosuales, entre els quals destaquen curtmetratges, vídeo clips i sèries d’animació.
Irene Iborra es va llicenciar el 1999 en Estrasburg on també va fer un “Diplôme d’Etudes Approfondies” a Fotónica, Imatge i Cibernètica. Ha impartit classes d’animació a la Universitat d’Alacant. Actualment compatibilitza l’escriptura de guions, de diferents gèneres, amb la realització i producció d’animació stop motion. Paral·lelament organitza i imparteix tallers d’animació.
FREE MAGENTA – LAVA
Deutsche Telekom ha registrat el color magenta (color bàsic de la cultura de la impressió) com a part de la seva identitat corporativa, impedint així que altres empreses puguin utilitzar el mateix color a les seves campanyes publicitàries.
L’agència de dissenyadors Lava ha llançat una divertida campanya perquè el color magenta sigui un color lliure. El resultat és una web que acull imatges i comentaris irònics enviats pels usuaris.
http://www.freemagenta.nl/
Lava
Lava va ser fundada el 1990. L’equip actual està format per 10 talentosos dissenyadors i tres projectmanagers. L’agència se centra en l’estratègia creativa, disseny editorial i identitats dinàmiques.
EDRI – “Under Surveillance”
Va ser fundada el juny de 2002. En l’actualitat la componen 27 organitzacions per a la privacitat i els drets civils. Tenen base o oficines a 17 països europeus. Els membres d’EDRI han unit les seves forces per defensar els drets civils en la societat de la informació. La necessitat de cooperació entre organitzacions actives a Europa està augmentant a mesura que les institucions europees i internacionals produeixen una major regulació en relació amb internet, drets d’autor i a la privacitat; que té un gran impacte a Europa.
El còmic “Under surveillance ” (Sota vigilància) és una eina d’informació i sensibilització per a joves i adults creat en el marc del projecte europeu “Sensibilització i informació dels joves ciutadans europeus sobre la protecció de les seves dades personals”, on Edri va ser un dels col·laboradors.
El projecte està coordinat per la Lliga Francesa de Drets Humans (LDH), en col·laboració amb l’Associació Europea per a la Defensa dels Drets Humans (AEDH), European Digital Rights (EDRI), l’associació txeca Iuridicum remèdium (IuRe) i l’Associació Espanyola Comunicació per a la Cooperació (Pangea).
Triolocría (García Lorca en Creative Commons)
És un projecte musical sorgit a Àvila a mitjans de l’any 2009. Aquest any han firmat un contracte amb els titulars dels drets de Lorca. Aquest contracte autoritza la musicalització del poema “Romanç Somnàmbul” de Lorca – que portarà un nom lleugerament diferent- i, al seu torn, acorda publicar l’esmentat tema sota una llicència Creative Commons. /
LA MÁQUINA QUE GUÍA LOS RAYOS DEL SOL – Animacions
Miguel Ángel Ramos és il·lustrador, dissenyador gràfic i director. Actualment forma part del col·lectiu de disseny en moviment Electric Park.
Martín Fernández (MotionGraphics)
Realitzador. Motion Graphics. Barcelona.
Exponsors
wikiHow
És un projecte públic creat amb l’objectiu de construir la col·lecció de manuals més gran del món, disponible per a tots i mantingut per tots. Junts, podem crear un recurs lliure, oferint solucions als problemes que ens enfrontem diàriament. wikiHow allotja manuals escrits principalment per voluntaris. Actualment compta amb 1.429 manuals. Sent-te lliure d’escriure un nou manual o continuar-ne un de començat.
GISS (Global Independent Streaming Support)
GISS és una xarxa de servidors independents que dóna suport per al stream (difusió de audio i video a través d’Internet) utilitzant programari lliure de forma gratuïta. Giss és un projecte no comercial basat en voluntaris creat amb eines lliures per a uns mitjans lliures.
Miró TV (TV online – Democracy Now)
La televisió 2.0, televisió P2P
Miró TV és una plataforma de distribució de video per Internet (una InternetTV) basada en sofware lliure i de caràcter gratuït. Incorpora en el seu interior un motor de P2P, una tecnologia que permet que cada receptor sigui al seu torn emissor. És a dir, que cada usuari contribueix a la distribució dels continguts globals. Tot el món pot crear el seu propi canal de televisió dintre de Miró sense cap cost, convertint-se en una poderosa eina per a la distribució mundial de produccions independents. Aquest model obert de productors-consumidors està començant a denominar-se Televisió2.0 en analogia als canvis que va sofrir Internet amb la web2.0 i canviarà radicalment la nostra manera de veure televisió. Actualment permet l’accés a més de 200 canals comercials i més de 3000 canals de productors independents, gairebé totes baix standars HD (high definition). A més permet la configuració personalitzada de l’usuari afegint qualsevol tipus de feed RSS (videoposcast) i la recerca i visionat en altres plataformes (youtube, blipp, etc…). El desenvolupament de Miró TV està suportada per Participatory Culture Fundation, una organització sense ànim de lucre.
Telekommunisten
És un col˙lectiu germano-canadenc de treballadors amb base a Berlín. El col˙lectiu està implicat en l’art, hacker/free-software i les comunitats activistes, el seu objectiu és promoure l’ideal d’un treballador productor i autònom com forma de lluita de classe. Telekommunisten està controlat pels treballadors i confia a seguir així. Creuen que poden servir als seus clients tan bé com sigui possible i de la forma més econòmica, centrant-se a resoldre les necessitats dels seus treballadors i clients, no en els beneficis d’accionistes exteriors. Creuen que el capitalisme i la dominació global que resulta de corporacions no democràtiques són la font de la pobressa, la desigualtat, la guerra i la catàstrofe ambiental. També creuen que una solució es pot trobar en els treballadors autònoms, que organitzen la seva pròpia producció. Sense el furt del producte del treball, les oligarquies no tindrien la possibilitat de controlar a polítics corruptes i finançar guerres immorals
Traficantes de sueños
Traficantes de sueños no és una casa editorial, ni tan sols una editorial independent, que contempla la publicació d’una col˙lecció variable de textes crítics. És, per contra, un projecte, en el sentit estricte de “aposta”, que es dirigeix a cartografiar les línies constituents d’altres ordres de la vida. La construcció teòrica i pràctica de la caixa d’eines que, amb paraules pròpies, pot compondre el cicle de lluites de les pròximes dècades. Sense complaences amb l’arcaïca sacralitat de la cultura, sense concessions envers els narcisismes del geni literari, sense lleialtat alguna als usurpadors del saber, TdS adopta sense dubtes la llibertat d’accés al coneixement. Queda, per tant, permesa i oberta la reproducció total o parcial dels textos publicats, en qualsevol format imaginable, menys per explícita voluntat de l’autor o de l’autora i només en el cas de les edicions amb ànim de lucre. Ja sabeu que el copyleft fa els continguts lliures, no gratuïts! Tot té els seus costos…
